El nom del nostre centre: CEIP MARIA ANTÒNIA SALVÀ

CEIP Maria Antònia Salvà. Son Sardina, Palma.

Col·loqui celebrat dia 29 de gener de 2020

Memòria de l'escriptora Maria Antònia Salvà de la Llapassa i Ripoll en el 150è aniversari del seu naixement (Palma, 1869-2019) i en el 60è aniversari de la seva mort (Llucmajor, 1958-2018).

Coordinació: Jaume Oliver Jaume

Maria Antònia Salvà de la Llapassa i Ripoll neix a Palma dia 4 de novembre de 1869 i mor a Llucmajor dia 29 de gener de 1958. La seva llarga vida, 88 anys, transcorre entre Palma (primer any), Llucmajor (fins els 6 anys) per la mort de la seva mare als catorze mesos, a Palma altra vegada (dels 6 als 16 anys), i Llucmajor fins la seva mort, amb llargues temporades a la possessió familiar de la Llapassa.

L'ambient de la seva família, de classe benestant, propietaris rurals i amb formació universitària, i relacionada amb el món cultural ja que a casa seva es celebraven animades reunions i tertúlies, facilità el seu contacte amb intel·lectuals i escriptors, mallorquins i catalans, especialment dels integrants de la Renaixença.

Rebé la formació en primeres lletres al Convent de les Germanes de la Caritat de Llucmajor i des dels sis anys fins als setze al Col·legi de La Puresa de Palma. La seva formació es completà amb lectures, viatges i nombroses relacions, personals i epistolars, amb escriptors i escriptores durant la seva vida. De caràcter reservat, patí sordesa des dels vint anys i durant tota la vida, que li provocà una situació de relatiu aïllament i facilità la seva profunda vida interior.

Ben aviat demostrà la seva facilitat per a la poesia i la traducció d'obres estrangeres. La cultura popular, l'impacte de la natura, la profunda religiositat i el seu món íntim conformen el perfil de la seva obra. Publicà diversos llibres, rebé nombroses distincions i és considerada la primera poetessa en llengua catalana moderna. Pertany a la primera generació de l'Escola Mallorquina. És filla il·lustre de Palma i de Llucmajor. Aquestes són les seves principals publicacions:

Obra poètica: Poesies (1910), Espigues en flor (1926), El retorn (1934), Llepolies i joguines (1946), Cel d'horabaixa (1948), Lluneta del pagès (1952).

Obra en prosa: Entre el record i l'enyorança (1955), Viatge a Orient (1998), Diversos epistolaris.

Traduccions: Les Illes d'Or (1910), Mireia (1917) (ambdós de Frederic Mistral), Els promesos (1923)(d'Alessandro Manzoni), Poemes de Sta. Tereseta de l'Infant Jesús (1945)

Una seixantena dels seus poemes han estat musicats, el conjunt de la seva obra ha donat lloc a nombroses publicacions i activitats de caràcter divulgatiu i didàctic, i mereix esser coneguda, divulgada i estimada. La persona i l'obra de Maria Antònia Salvà forma part important de la nostra cultura i de la nostra història col·lectiva.